Generalment, el sentiment de por no és agradable però hi ha gent que fins i tot paga per sentir aquesta sensació d'angúnia provocada per la presència d'un perill real o imaginari; qui no coneix algú que s'estima més veure's una pel·lícula de terror que una comèdia romàntica? Personalment, considero que pertanyo al primer grup de gent. En aquesta entrada coneixerem com aconsegueix el cinema crear aquests ambients de tensió i parlarem de quines coses ens fan por.
Entre les tècniques que utilitza el cinema trobem les següents:
- Infrasò
L'infrasò és una ona sonora freqüència de la qual es troba per sota de l'espectre auditiu de l'oïda humana. Aquests sorolls no els escoltem però sí els sentim i arriben a produir en les persones reaccions físiques naturals; els especialistes en aquesta tècnica han arribat a poder moldejar les nostres pròpies emocions mitjançant una pel·lícula.- Imatges subliminals
Hi ha una creència popular de què aquestes imatges són capaces de controlar les teves pròpies emocions després de veure-les, encara que no està demostrat científicament. El que sí es sap és que, generalment, aquestes tendeixen a enutjar a la gent i en alguns casos són capaces de causar-nos malalties. Aquesta tècnica es va utilitzar a la pel·lícula de El Exorcista, on el director posà repetides vegades, amb una duració d'una octava part de segon, l'imatge d'un dimoni per crear la sensació de por en els espectadors.
- Escenes llargues
Escenes llargues sense talls durant un temps bastant ampli és una tècnioca molt efectiva per incomodar a l'espectador; això és degut a què fan que l'espectador s'identifiqui amb el que està succeint a la pantalla, en silenci i enfocant la seva atenció a cada detall.
Fora de la pantalla però, a què tenim por?
Entre les pors més comuns de la societat trobaríem les següents:
- Por a la mort
Aquesta por prové de la sensació primària de tot ésser humà: sobreviure. D'aquesta por se'n deriven d'altres com pot ser el vertigen, el pànic als viatjes en avió i diferents fòbies relacionades amb el perill imminent d'acabar amb les nostres vides.
- Por a perdre autonomia
La por d'ésser immobilitzats, paralitzats, restringits, sotmesos, atrapats o controlats per circumstàncies alienes al nostre control. Físicament, la seva màxima representació és la claustrofòbia i psicològicament un bonm exemple seria la coneguda por al compromís.
- Por a la soledat
En contràrietat amb l'última oració (por al compromís), trobaríem la por a ser abandonat, al rebuig o sentir-se menyspreat. La pèrdua de connexió amb el món ens crea sensacions d'angúnia davnt la posibilitat de tornar-nos persones que no són estimades, respectades ni valorades. Les màximes expressions d'aquesta por serien la gelosia i l'envella respecte d'altra persona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada