La llegenda que envolta les festes que s’estan donant en aquests
darrers dies diu que la nit del 24 de setembre de 1218, la Mare de
Déu s’aparegué al rei Jaume I, a Sant Pere Nolasc i a Sant Ramón
de Penyafort. A tots tres els va demanar que creessin un orde de
monjos dedicats a salvar cristians empresonats pels sarraïns.
Segles més tard, el 1687, Barcelona patí una plaga de llagosta, i es
posà en mans de la Mare de Déu de la Mercè. Acabada la plaga, el
Consell de la Ciutat la va nomenar patrona de Barcelona. El Papa Pius
IX, però, no va declarar la Mare de Déu de la Mercè patrona de la
ciutat, fins dos segles més tard, el 1868.
La Mercè va prendre volada l’any 1902, quan sota l’impuls de
Francesc Cambó, se celebrà una Festa Major que es convertí en model
de les que encara avui tenen lloc a tot Catalunya.
Després del franquisme, amb l’arribada de la democràcia, la Mercè va
assolir el caràcter de festa autènticament popular, gràcies a la col·laboració
d’entitats de tota la ciutat. Avui, la Mercè és una festa que ocupa
festivament un gran nombre d’espais públics amb una programació centrada
en la cultura mediterrània. En menys d’una setmana, Barcelona
aplega una programació ingent que us obligarà a escollir: arts de
carrer, cercaviles, concerts, balls tradicionals...
Simbologia de la Mercè
L’orde religiós es va fundar el 1218 a Barcelona de la mà de Sant Pere
Nolasc, un jove mercader de teles, amb el suport de Jaume I el Conqueridor
i el bisbe Berenguer II de Palou, amb l'objectiu de redimir els cristians captius
dels musulmans; avui dia es dedica a l'assistència dels més necessitats.
L'ordre compta amb un miler de membres i més de 150 convents.
De la seva presència inicial a Europa, va arribar a tenir una àmplia
representació a Amèrica del Sud. Els mercedaris es dediquen a assistir els
més necessitats amb cures pastorals a parròquies, amb l'assistència de sacerdots
a les presons, a l'acció educativa i assistencial en favor dels joves abandonats,
marginats o desfavorits en països de missió.
Escut basat en el de Catalunya i que té els seus orígens en els blasons
heretats de la Corona d'Aragó i que remet al Comtat de Barcelona i la
lluita contra els Normandos.
Metalls: or significa noblesa i benignitat; plata, puresa i innocència; vermell,
amor i caritat. Creu blanca reminiscència militar de l'Ordre; Hàbit i insignia de
les Ordres dels croats medievals. Corona dels reis d'Aragó, particularment de
Jaume I, El Conqueridor.
Basílica de la Mercè
És l’església on es venera la imatge de
la Mare de Déu de la Mercè. Aquesta es
troba a la Ciutat Vella, a a la plaça de la Mercè. La primera església es va
construir l’any 1249; l’actual data de
1765, és d’estil barroc i és el principal santuari marià de Barcelona.
Patrons de Barcelona
Segons explica la llegenda, la primera patrona de Barcelona va ser
Santa Eulàlia (que es celebra el dia 12 de febrer), però més tard arribà
una altra protectora que li va ‘prendre’ el seu títol, la verge de la Mercè.
Eulàlia va ser una màrtir que va morir a Barcelona durant l’època
romana: ella era una nena cristiana que va ser empresonada per demanar
que es deixés de perseguir els cristians; els romans li demanaren que
renunciés a la seua fe però ella s’hi va negar. Va ser condemnada doncs a
patir fins a la mort amb tretze turments, tants com els seus anys.
En el dia de la Mercè és molt comú que plogui a Barcelona; segons
diuen, són les llàgrimes de Santa Eulàlia, que pateix per haver estat
marginada a favor de la seua copatrona: la Mercè.
Fonts:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada